Als marges de la conscienciació social

A aquest respectuós senyor feia molts anys que no me’l trobava pel Metro de Barcelona. Potser és que ja no hi vaig tant i per això es van reduir les possibilitats de creuar-me amb ell. Encara que confesso que fa tants anys que no ho veia que pensava que ja s’hauria jubilat o s’hauria cansat d’aparèixer amb els seus estrambòtics uniformes intentant obrir una escletxa en el subconscient dels adormits passatgers en els vagons i andanes gràcies als seus subliminars missatges.

Aquest senyor, que es podria definir com un pallasso o un “home anunci” social, és anglès. Recordo perfectament la seva veu i el seu marcat accent british mentre llançava les seves particulars i incomprensibles proclames. Mai no ho vaig veure pel carrer o en cap altre lloc que no fos amb metro (encara que m’han dit que també treballa altres espais públics). A mi m’agradava trobar-m’ho, em cridava l’atenció. Jo llavors era jove i apreciava (encara avui en dia ho faig, potser més encara) que algú tingués la moral de predicar en el subsòl a uns pocs privilegiats que, per descomptat, l’ignoraven totalment, llavors i ara.

Ahir ho vaig trobar molt més vell, caminava a poc a poc, en silenci, amb cara de pallasso trist, la gravetat actuant sobre les seves espatlles, carregant amb aquest críptic missatge a la seva esquena. Tota una vida dedicada a l’art de la sensibilització i la conscienciació ciutadana. La veritat és que va ressuscitar en mi una gran admiració i respecte.