I si la bombolla immobiliària no deixés mai de créixer?

Un home que viu en 8 metres quadrats somia amb una casa més gran i més àmplia. Un dia, un misteriós comercial li visita en la seva habitació i li ofereix un nou experiment que engrandirà el seu domicili. Com es tracta d’una mostra de promoció i no té res a perdre, ho prova. Es tracta d’un ungüent que perquè faci efecte s’ha d’aplicar en les parets i el sostre. Ocorre que per accident el líquid es vessa i el sostre queda sense cobrir per la misteriosa substància. Quan es desperta al matí veu que la seva casa ha augmentat de grandària considerablement. En augmentar el volum habitable, a l’home li preocupa que els seus mobles (abans ben encaixats en l’ínfim espai) queden ara descol·locats. Però això no és tot. La casa creix sense mesura, cada vegada més, i tenint en compte que en el sostre s’ha quedat sense huntar, l’espai creix al llarg, però no cap amunt, amb el que comença a augmentar també l’agonia de l’home que feliç habitava els seus 8 metres. El que semblava una solució meravellosa, al final es converteix en un parany mortal. L’home queda tancat en un espai fosc i inabastable del qual resulta impossible escapar. El relat acaba en un crit que ningú escolta.

Aquest relat i altres de l’estil els podeu trobar en “La neu vermella” de Sigismund Krzyzanowski, segons els crítics, el kafka o el borges rus. Un autor que no va publicar en vida i que s’ha recuperat, com alguns altres que van viure en l’edat mitjana contemporània de la literatura russa, quan el realisme socialista ho impregnava tot, absolutament tot.

El llibre està editat per Siruela, prologat per Jesús García Gabaldón en la col·lecció Nuevos tiempos.